40 anys de democracia local
El 3 d’abril d’enguany es compleixen quaranta anys de les primeres eleccions municipals democràtiques. A Castellbisbal, un 74% de les 2.183 persones que estaven cridades a les urnes van exercir el seu dret a vot.
Al llarg d’aquests 40 anys de democràcia local, Castellbisbal, igual que la resta de pobles i ciutats, ha canviat molt. Quan es va constituir, el 13 d’abril de 1979, el primer consistori democràtic del postfranquisme, a l’Ajuntament hi treballaven nou persones: un secretari, un agutzil, tres administratives, dos peons de neteja i obres, i dos guàrdies. Actualment, la plantilla és de 154 treballadors.
Fa 40 anys, a Castellbisbal hi vivien 3.265 persones i el poble només comptava amb l’escola vella, un camp de futbol, el Casal Cultural i Recreatiu i el centre parroquial, a més d’un cinema i un saló de ball que eren locals privats. Avui en dia, la població ha crescut quasi quatre vegades més (segons el darrer padró d’habitants som 12.332 persones) i comptem amb més i millors equipaments, noves infraestructures i nombrosos serveis que, al 1979, molts no podrien ni imaginar. Com a exemple, destaquem que el pressupost de l’Ajuntament el 1979 era de 160.857,28 € (26.764.400 pessetes), una xifra que no arriba a l’1% del pressupost municipal actual, que és de 21.134.461 € (més de 3.500 milions de pessetes).
Candidatures del 1979
A l’Arxiu Municipal es conserva material de les eleccions del 3 d’abril de 1979 com ara les paperetes dels quatre partits polítics que es van presentar als comicis: Candidatura Independent de Castellbisbal, Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) i Convergència i Unió (CiU). Tots, a excepció del PSUC, incorporaven dones a les llistes.
Més il·lusió que recursos
Els primers representants polítics que va tenir Castellbisbal, escollits democràticament després de la dictadura, van ser 11 regidors, tots veïns del municipi, que van formar un govern amb més il·lusions que no pas recursos. En aquella època, el poble patia moltes mancances, dèficits socials, urbanístics, d’infraestructures i serveis i els nous electes havien de començar pràcticament des de zero.
Pere Cañadell va ser escollit alcalde al 1979 i va liderar la feina d’aquell equip d’11 persones que es van posar al servei de la ciutadania, i que eren: Francesc Falguera, Salvador Pastallé, Joan Sardá, Josep Pidelaserra, Miquel Torras, Hilario Tardío, Rafael Forte (que va ser substituït per Luis Arjona), Francesc Sardà, Ton Duran i Lluís Torres.
Participació i complicitat de la ciutadania
Ton Duran, regidor a l’oposició durant aquell primer mandat i alcalde del 1983 al 1991, recorda que aquelles eleccions del 1979
“varen ser un dels actes més importants i significatius de la nova democràcia, que van portar una onada d’aire fresc, molt desitjada”.
El seu reconeixement és també per a
“tots aquells alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores, plens de joventut, que en aquella primera etapa del postfranquisme vam treballar braç a braç amb els veïns i veïnes per convertir en realitat les il·lusions i utopies que teníem, per poder fer possible la transformació que avui tenim al nostre poble. Una transformació que, sens dubte, no hauria estat possible sense la participació i complicitat de la ciutadania”.
Objectiu comú: transformar i millorar Castellbisbal
Joan Playà va ser nomenat alcalde per primera vegada al 1991, càrrec que va mantenir fins al 2005 i que va recuperar al 2015. Per ell,
“commemorar els 40 anys d’ajuntaments democràtics és un bon moment per reconèixer els canvis aconseguits i agrair l’esforç i la dedicació de les dones i els homes que, amb formes de pensar diferents, han fet possible la transformació i millora de Castellbisbal, al llarg de tots aquests anys”
i ens explica que quan els nens i nenes visiten l’Ajuntament sovint li pregunten per què va decidir ser alcalde:
“Sempre els dic el mateix: perquè m’estimo el meu poble i volia fer coses per millorar-lo. Així de simple, però també així de complex”, confessa.
Les dones guanyen terreny
Al 2007, Dolors Conde es va convertir en la primera dona alcaldessa de Castellbisbal:
“Una gran responsabilitat que m’omple d’orgull i que vaig assumir pensant en tantes dones que han lluitat i que seguim treballant per incrementar la presència del col·lectiu femení en la política i en tants d’altres àmbits”, diu.
Conde, que va tornar a ser alcaldessa del 2013 al 2015, també reconeix que
“l’accés dels municipis a unes administracions democràtiques, ara fa 40 anys, va significar un notable canvi per a Castellbisbal, que en va modificar tant el cos com l’ànima”. “Han estat anys d’obertura, de progrés i d’avenç social”, assenyala.
Una experiència que tothom ha de viure
Segons Conxi Llurba, que va ser alcaldessa del 2011 al 2013,
“la grandesa de la democràcia és que qualsevol persona que ho desitgi pot implicar-se al seu poble fins a poder-ne ser alcalde, un paper que no és tan rellevant o tan diferent al de qualsevol altre membre de l’equip de govern: regidor o regidora. Tothom és important i necessari en un poble”,
i conclou:
“Des d’aquestes línies voldria animar tothom a participar activament en la política local. No hem de veure la política local com la política a gran escala, sinó com una aportació al nostre poble, a la nostra societat, per lluitar i canviar tot allò que no ens agrada. Castellbisbal i la democràcia proporcionen a tothom aquesta oportunitat. Utilitzem-la i aprofitem-la”.
Evolució de la participació a les eleccions municipals
