Instal·lació: El camí del calvari

Del 21 de maig al 20 de juny de 2021

Del 21 de maig al 20 de juny, a la zona verda de l'avinguda Molins de Rei

Instal·lació de Rosó Cusó

Sovint, quan sentim notícies sobre el funcionament de la nostra societat, tenim la sensació de viure temps de calvari: sentim que ens enfilem per un camí costerut ple de parades doloroses, que sembla que ens condueixen inexorablement cap a la fi dramàtica del món (del món que coneixem com a mínim).

Hi ha uns quants temes que es repeteixen cada dia, que surten a gairebé tots els noticiers. Els anem sentint una vegada i una altra i, al final, o ens hi avesem fins que ens deixen indiferents, o ens encomanen una desagradable sensació d’impotència perquè no tenim capacitat de modificar-los individualment. Grosso modo, podríem agrupar aquestes males notícies en catorze temes (tants com les parades dels viacrucis): desnonaments, pandèmia, canvi climàtic, violència masclista, pasteres i immigrants, guerres, maltractament animal, concentració mundial de la riquesa, lleis mordassa i dictadures, illes de plàstic i residus tòxics, corrupció política, crisi econòmica… Tots estan relacionats entre si i podríem fer més grups i subgrups i interseccions, com en una classe de mates.

Cada un d’aquests temes ens crea una petita angoixa. Què hi podem fer naltros contra els continents de plàstic que suren pels oceans, contra la presència de microplàstics a l’interior de molts éssers vius? I contra la pandèmia que flagel·la la humanitat? I contra les guerres sempre estúpides, que unes persones imposen a les altres? Què pot fer un individu perquè els casquets polars no es desfacin com un glaçó sobre un radiador, perquè no morin més dones en mans de tios sonats o perquè tots puguem viure amb dignitat en qualsevol racó del món?

Sabem que la capacitat de transformar el món individualment és molt petita, però necessitem gestos, alguna mena  de ritual que ens ajudi a apartar la desesperació. En aquest camí del calvari hem plantat catorze espècies autòctones per espantar els mals del món: per a cada mal, una planta, una mata o un arbre que us demanem que  regueu quan hi passeu. No arreglarem els mals del món, no ens redimirem, però gota sobre gota, persona a persona, farem créixer un paisatge nou que simbolitzi esperança.

Accés lliure permanent sense reserva

Activitat inclosa a la programació del festival NYS Polígon Arts

Darrera actualització: 18.05.2021 | 13:37