El Capbreu de Castellbisbal
Quan, l’any 1189, els camperols de Castellbisbal van haver de reconèixer les seves obligacions econòmiques envers el senyor de les terres, el bisbe de Barcelona, l’escrivà va redactar un document, el capbreu, en què només la primera part era escrita en llatí.
Els impostos i tributs, pertanyents a l’àmbit col.loquial dels pagesos, foren consignats en català:
De molino de Guisèn I sexter de blad, et de molino d’Avida las duas partz, e del mas de sa Cortada so quart de so que.n eiz, e de n’Arsèn d’Avida s’agrer de so que.n eiz ester sa caponada, e d’una ysla d’en Venrel Fossar lo quart e.l brassage, e del mas de s’Albareda la tersa part de la tascha de tota re que.n escha
És clar que el llatí no podia satisfer les necessitats d’un registre lingüístic popular, farcit de termes econòmics i de noms propis de persones i de llocs que els habitants de les terres catalanes ja pronunciaven en català. La còpia d’aquest document, escrita uns 30-40 anys després que l’original, actualment perdut, també constitueix una de les escasses fonts de l’anomenat català oriental perquè fou escrit al comtat de Barcelona. Els productes del camp i les mesures que se’ls aplicava havien estat concebuts en una llengua neollatina: el català.
Per a més informació, consulteu l'estudi El Capbreu de Castellbisbal, del Dr. Josep Moran Ocerinjauregui