Presentació i les fonts per la recerca de la història de Castellbisbal

A continuació podeu llegir una introducció sobre les fonts documentals i arqueològiques d'interès per la història de Castellbisbal.

Al final de la pàgina podeu accedir a un reportatge de vídeo, a un PDF amb el capítol corresponent del llibre Castellbisbal. Una història pota-roja i a altres a recursos que us oferim per si en voleu saber més.

Les fonts per la recerca de la història de Castellbisbal

Per a la recerca històrica, els historiadors disposen de múltiples fonts, en funció de cada període. De forma general, es parteix de les fonts arqueològiques, fonamentals per a la història de les societats fins a l’època contemporània, i de les fonts documentals dels arxius, que permeten la cerca des d’època romana (especialment baix-imperial o tardoantiga) fins a l’actualitat. A aquestes dues fonts de coneixement fonamentals se’ls poden sumar les denominades “ciències auxiliars de la història i altres disciplines”, com ara l’arqueologia de l’arquitectura, i altres fonts documentals com ho són les orals per a la història del segle XX.

L’arqueologia és la disciplina científica que estudia les evidències materials que han deixat les societats al llarg de la història; per tant, no hi ha una limitació ni cronològica ni espacial: l’arqueologia pot ser tant una intervenció arqueològica del subsòl com l’estudi de les modificacions que ha tingut un edifici a partir de l’estudi arquitectònic de cota zero cap amunt (el que es denomina “arqueologia de l’arquitectura”). Per a l’època moderna i contemporània, especialment, l’estudi arqueològic i arquitectònic dels edificis de tipus industrial constitueix la denominada “arqueologia industrial”, que és clau per entendre els processos d’industrialització d’època moderna i els processos d’industrialització d’una part significativa del nostre país. L’arqueologia s’auxilia amb un seguit de disciplines científiques o tècniques que permeten l’estudi aprofundit de les evidències materials: epigrafia, numismàtica, carpologia, paleoarqueologia, datacions per radiocarboni, prospecció superficial geofísica per georadar, etc.

Una segona font fonamental per a la recerca històrica són els documents. Però cal entendre com a document qualsevol informació en un suport, independentment del seu tipus o expressió de la informació. És a dir que, per “document”, s’entén tant un gravat en una estela de pedra o sobre ceràmica com el que està escrit en un pergamí o en paper o, fins i tot, per a etapes contemporànies, ho és una fotografia, una gravació de so, un vídeo, un correu electrònic o un missatge a la xarxa social Twitter, per exemple.

La cerca feta pels autors del llibre Castellbisbal, una història pota-roja sobre el període medieval, modern i contemporani s’ha basat, en gran mesura, en la consulta de documents d’arxiu i publicacions. Per a aquest llibre, no s’ha partit estrictament de la divisió clàssica en períodes històrics, sinó tenint en compte l’especificitat de Castellbisbal. És així que s’entén que l’edat moderna no comenci fins als anys 1578-86, en què diversos fets fonamentals, com la constitució del règim municipal, la construcció de la nova església i la desaparició del llinatge dels Castellbisbal, van canviar la fesomia i la idiosincràsia del poble, i que s’allargui fins al 1834, coincidint amb la mort de Ferran VII i l’inici de la instauració de l’estat liberal i el primer ajuntament constitucional (després del breu parèntesi del Trienni Liberal). De la mateixa manera, el període contemporani clàssic comença amb l’inici del regnat d’Isabel II i dura fins al 1979, any en què es tanca aquesta etapa històrica i en comença una de nova, marcada per un nou règim polític i per la Tercera i la Quarta Revolucions Industrials, que han tingut una forta implicació en el teixit productiu i la societat castellbisbalenca.

La cerca documental sobre Castellbisbal s’ha basat, fonamentalment, en la consulta de documents dels arxius següents, a més de la recerca en la premsa històrica digitalitzada:

• Arxiu Municipal de Castellbisbal
• Arxiu Històric Diocesà de Sant Feliu de Llobregat
• Arxiu Diocesà de Barcelona
• Arxiu Històric de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
• Arxiu Nacional de Catalunya
• Arxiu de la Corona d’Aragó

És necessari fer algunes concrecions terminològiques: l’arxivística clàssica classifica el conjunt de documents d’un arxiu en el que s’anomenen “fons”, que estan formats per grups de sèries documentals; aquestes, per les sèries documentals que contenen; i, per acabar, per les unitats documentals. Tot plegat crea una estructura jeràrquica, en forma d’arbre, on s’agrupen els documents per productors (o sigui: qui els va fer o els va rebre). Els documents d’un productor determinat formen els fons documentals que se subdivideixen segons les funcions o activitats de tal productor, pels grups de sèries (per exemple: gestió del patrimoni familiar, documentació personal o de lleure, etc.), i aquests, al seu torn, per funcions o processos concrets, les sèries documentals. Dins d’aquestes, els documents concrets encara poden estar agrupats en expedients, si formen part d’un mateix procediment administratiu, o ser documents individuals. Aquesta complexa classificació és la que permet la cerca per matèries, més enllà de l’ús de cercadors per termes lliures o predefinits.

En qualsevol cas, més enllà de les apreciacions terminològiques, quan l’historiador s’enfronta al procés de recerca ha de tenir una visió crítica en la lectura dels documents i en els tipus de documents que podrà consultar en un fons. Per exemple, cal tenir present que bona part dels fons documentals dels arxius estan produïts des del poder, independentment si és eclesiàstic, civil o militar, de forma que essencialment els documents reflecteixen els interessos econòmics, de poder, socials i de construcció d’un relat dels estaments dirigents en cada moment de la història. Aquest fet, que pot semblar obvi, és fonamental en el procés de recerca: els arxius no representen la realitat històrica d’un moment sinó una part d’aquesta des d’una construcció jeràrquica i, sovint, intencionada. En aquest punt, són fonamentals, per al període contemporani, altres fons privats originats pel contrapoder, siguin marginats o dissidents (com ara lluitadors antifranquistes), fons orals o fons judicials que permetin, des dels mateixos processos, observar la conflictivitat social del moment. 

Un altre fons documental d’enorme interès per al període contemporani són les publicacions periòdiques que, de forma també parcial, segons els interessos econòmics i polítics dels editors, aporten altres informacions que, de vegades, serveixen per contextualitzar la informació aportada pels arxius. Així doncs, la tasca més important de l’historiador és fer una lectura crítica de diverses fonts que pugui tenir, a partir d’una comparació constant amb múltiples fonts. És evident, però, que aquesta multiplicitat documental es redueix com més endarrere anem en el temps, i aquest és el punt on entra en joc una nova disciplina: l’arqueologia. Efectivament, per al període medieval i fins i tot per al modern, són les excavacions les que aporten dades complementàries a les fonts documentals eclesiàstiques o les generades des del poder monàrquic o nobiliari. Val a dir que, tot i que l’arqueologia medieval només porta uns 50 anys d’implantació a Catalunya, ha possibilitat el coneixement dels estaments menys privilegiats, a partir dels registres arqueològics en excavacions urbanes i en despoblats. Esdevé, per tant, fonamental la combinació de les fonts arqueològiques i les documentals a l’hora establir hipòtesis i síntesis històriques.

La recerca sobre la història de castellbisbal es fa amb la consulta de documents d’arxiu, però també es fonamental l’arqueologia i la  consulta de les memòries de les intervencions arqueològiques realitzades. Per al període anterior al segle XVI, esdevé fonamental la consulta del fons parroquial a l’Arxiu Històric Diocesà de Sant Feliu de Llobregat, la documentació de l’Arxiu Capitular de Barcelona i de l’Arxiu Diocesà de Barcelona, i la documentació esparsa dipositada a l’Arxiu de la Corona d’Aragó.

En el cas de Castellbisbal, s’ha de tenir en compte tres factors que limiten el nombre de documents disponibles per a la recerca: primer, la relativa escassa població, cosa que significa una reducció lògica de la producció documental; segon, el sistema de govern municipal fins a finals del segle XVI que, basat en el govern obert, és un factor que molt probablement va limitar la producció documental perquè les seves atribucions eren molt limitades; i, finalment, cal constatar la pèrdua de bona part dels fons de les diverses masies que agrupaven la població i l’explotació agrícola del territori. Cal subratllar, respecte a la documentació del govern municipal anterior a l’establiment de la Universitat, que devia ser exercida per part de l’administració de la baronia en un context de consell obert.

L’època moderna a Castellbisbal, que s’enceta a l’entorn del 1578 amb la introducció de la insaculació i la desaparició del govern obert, significa un augment de la producció documental, i resta com a fons documental molt important el parroquial de Sant Vicenç de Castellbisbal. A aquest fons s’hi uneix el del Palau Requesens de l’Arxiu Nacional de Catalunya, el de l’Hospital de la Santa Creu de l’Arxiu Històric de l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau, i els fons de l’Ajuntament de Castellbisbal i el de Can Margarit de l’Arxiu Municipal de Castellbisbal. Per a l’època contemporània (definida entre 1834-1979) esdevé fonamental la consulta del fons de l’Ajuntament de Castellbisbal, dipositat a l’Arxiu Municipal de Castellbisbal, ja que amb les funcions assignades per la legislació liberal va configurar-se definitivament el consistori que abraçarà tot el segle XX. El fons municipal, per tant, s’enriqueix i esdevé una font fonamental d’estudi, al qual s’ha de sumar l’expansió de les publicacions periòdiques, la fotografia i la memòria oral com a fonts històriques de coneixement. 

Isaac Àlvarez i Brugada
Arxiver, tècnic de Gestió Documental i Arxiu
Ajuntament de Castellbisbal

• Consulteu el capítol corresponent del llibre Castellbisbal, una història pota-roja al PDF següent per conèixer les fonts per la recerca en història a Castellbisbal.
• Per una introducció sobre la història de Castellbisbal consulteu els diversos capítols d’aquesta pàgina www.castellbisbal.cat/historia
• Es disposa de nombrosos llibres, molts d’ells accessibles per la consulta en línia, i d’altres a l’Arxiu Municipal i Biblioteca Josep Mateu: 
  • Llibres editats per l’Arxiu Municipal de Castellbisbal
  • Altres llibres editats per l’Ajuntament i entitats
• Per conèixer els documents que té dipositats l’Arxiu Municipal es pot consultar el catàleg en línia
• Per conèixer els documents vinculats amb Castellbisbal a l’Arxiu Nacional de Catalunya o arxius comarcals es pot consultar el catàleg col·lectiu en línia
• Es pot consultar un catàleg sumari de documents d’interès per la història de Castellbisbal anteriors a 1900 dipositats a altres arxius
• Diverses memòries d’intervencions arqueològiques preventives i programades al terme municipal es poden consultar a Calaix
• Per conèixer els diversos recursos pels investigadors es pot consultar la pàgina que ofereix la Xarxa d’Arxius Comarcals

El llibre d’història Castellbisbal, una història pota-roja ha estat finançat completament amb fons públics dels pressupostos de l’Ajuntament de Castellbisbal, i com a tal no té finalitat comercial ni ànim de lucre.

L’únic objectiu de les publicacions de l’Arxiu Municipal de Castellbisbal és apropar la història i patrimoni del municipi al conjunt de la societat. Els textos d'aquest llibre són d'accés obert i en podeu fer un ús equivalent sempre que en citeu l’autoria i procedència.

Aquesta obra està subjecte a una llicència de CC BY-NC-ND 4.0 Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada . Se’n permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre i quan no sigui per a usos lucratius i se’n citi l’autoria i l’Ajuntament de Castellbisbal com editor.