El Pont del Diable i el seu Arc Romà: un tresor romà i medieval

El pont va ser erigit per soldats veterans de les legions IIII Macedònica, VI Victoriosa i X Gèmina, que també van participar en la fundació de ciutats com Barcino (Barcelona) i Caesaraugusta (Saragossa).

Les marques epigràfiques gravades als carreus del pont en testimonien la seva participació directa. El pont original tenia una longitud de 120 metres, amb tres arcades principals.

El nucli estava fet de morter de calç (opus caementicium) i revestit amb carreus de gres vermell local (opus quadratum).

A l’extrem oriental, al terme de Castellbisbal, s’hi troba un arc monumental de tipus arc de triomf, amb una base de 9 x 10,6 metres i trenta filades de carreus, que servia per monumentalitzar la cruïlla de camins de la Via Augusta.

Els materials utilitzats provenien de pedreres locals, com Can Raimundet, La Rierussa i Torrent de les Deveses, i eren transportats preferentment per via fluvial.

La seva ubicació no és casual: el congost del Llobregat era el punt òptim per creuar el riu abans d’arribar a la plana i al delta. A més, el pont connectava les rutes terrestres amb el transport fluvial, gràcies a un embarcador esglaonat que permetia l’entrada i sortida de mercaderies durant tot l’any.

Aquest sistema logístic facilitava l’exportació de vi laietà, produït a les vil·les romanes de la zona (com Can Pedrerol de Baix i Can Tintorer), cap a Roma i als campaments militars del Rin, així com l’arribada de productes de luxe i alimentaris procedents d’altres regions de l’Imperi.

A l’estrep oriental del pont s’hi documenta un embarcador fluvial amb cinc esglaons, que permetia el transport de mercaderies cap al delta del Llobregat. Aquest port fluvial era clau per a l’exportació de vi, cereals, teixits, sal, carn salada i altres productes agrícoles de la Laietània, així com per a la importació de vins italians, oli i conserves de peix.

Les vil·les romanes de la zona, com Can Pedrerol de Baix (Castellbisbal), Ca n’Esteper (Castellbisbal) i Can Riquer (Rubí), formaven part d’un sistema de producció agrícola intensiva, especialment vinícola, amb tallers ceràmics que fabricaven àmfores per a l’exportació.

Durant l’edat mitjana, el pont va patir diverses destruccions i reconstruccions.

Una riuada el 1143 el va destruir parcialment, i entre 1283 i 1295 es va dur a terme una gran reforma gòtica, dirigida pel mestre d’obra Bernat Selles. Es va substituir l’arcada central romana per una arcada gòtica apuntada de 36,4 metres de llum, la més gran de Catalunya.

El pont va ser restaurat diverses vegades: el 1928-32, el 1960-61 (després de la seva voladura durant la Guerra Civil el 1939), i el 1962, quan es va restaurar l’arc monumental. El 1931 va ser declarat Monument Nacional.

A partir del segle XIX el manteniment del pont es va fer per part de la Diputació de Barcelona conjuntament amb els Ajuntaments de Castellbisbal i de Martorell com a eix bàsic de comunicacions. La reconstrucció de l’arc monumental i el seu manteniment posterior ha estat fet sempre per la Diputació de Barcelona.

La tradició popular ha envoltat el pont amb diverses llegendes, la més coneguda de les quals explica que el pont va ser construït pel diable, enganyat per una serventa que li va prometre l’ànima del primer que el creués. En lloc d’una persona, però, va fer passar un gat, burlant així el pacte diabòlic.

La Diputació de Barcelona ha posat en marxa un ambiciós projecte de restauració de l’arc romà del Pont del Diable situat a Castellbisbal. L’actuació, amb un pressupost de 523.521,98 euros i una durada prevista durant tot l’any 2025 té com a objectiu consolidar l’estructura de l’arc per aturar la seva degradació i assegurar la preservació del patrimoni històric.

Els estudis previs han detectat una degradació avançada del opus caementicium, fissures, despreniments i alteracions provocades per sals solubles. S’han emprat tècniques com el làser-escàner, georadar i termografia per definir una intervenció acurada i respectuosa amb el valor patrimonial del monument. L’equip tècnic ha optat per una restauració mimètica i respectuosa amb el patrimoni que evita reconstruccions idealitzades, conservant-ne la imatge actual.

Entre les actuacions previstes hi destaquen:

• Consolidació estructural amb injeccions de morter de calç i reforços amb fibra de carboni.
• Reintegració de volums perduts amb pedra calcarenita i morter històric.
• Tractaments superficials amb veladures minerals i consolidants nanotecnològics.
• Coberta protectora de coure per evitar l’erosió per pluja.
• Millora de l’entorn amb pavimentació de pedra natural i repintat de baranes.