Nits en vetlla: serenos i policies

Diuen que Castellbisbal sempre ha estat un poble tranquil, però de serenos, n’hi ha hagut pràcticament sempre. Tenien encomanada la vigilància nocturna, però la seva feina anava molt més enllà. Eren prou discrets per passar desapercebuts i prou propers per estar sempre a punt per ajudar els veïns. Al 1968, es va contractar el primer guàrdia municipal, però serenos i policies encara van conviure durant molt de temps.

 

Si a mitja nit, feia falta avisar el metge, calia cridar el sereno; si a sota de casa, hi havia una baralla, també calia cridar el sereno; si algun dia s’havia de matinar més del compte per anar al mercat, calia avisar el sereno. A Castellbisbal, el sereno hi era per a tot el que calgués i si bé inicialment tenia assignada la tasca de la vigilància nocturna, el cert és que acabava sent una figura que oferia servei al ciutadà durant tota la nit i totes les nits de l’any.

A les grans ciutats, els serenos estaven organitzats com un cos de seguretat independent, però a Castellbisbal, de sereno, només n’hi havia un. Els dos darrers foren en Manuel Roura (que va ser-ho fins al 1981) i en Francisco Valenzuela i d’aquesta època també es recorda l’Aixalà: una mena de guàrdia i vigilant que tenia encomanada la seguretat del poble.

 

Si en voleu saber més, feu clic aquí

Darrera actualització: 21.11.2016 | 06:55
Darrera actualització: 21.11.2016 | 06:55