Nadal arrelat a les tradicions: el Tió i el Quinto

Al 1978, 160 nens i nenes van fer cagar el tió a la Plaça de l’Església el dia de Nadal, en un acte organitzat per l’Associació de Veïns. D’aquesta manera, el tió, una tradició arrelada al poble, però sempre celebrada dins de casa, sortia al carrer, per primer cop, a Castellbisbal. Des de llavors, no ha faltat ni un sol any a la cita. I l’altre element ja imprescindible el dia de Nadal al poble és el Quinto: un joc familiar que omple el Casal de gent de totes les edats, de cartrons, de números i d’un crit ja emblemàtic: “Si us plau, no llenceu guixes!”.

Va ser l’Associació de Veïns qui, al Nadal de 1978, va decidir posar un tió a la Plaça per a tots els infants del poble. “Volíem recuperar les tradicions catalanes”, explica Vicenç Moliné que, llavors, era el president de l’Associació. I és que si bé és cert que el tió mai no s’ha deixat de celebrar a Castellbisbal, també ho és que durant tot el franquisme s’havia mantingut a l’escalf de les llars de foc de les cases i mai no havia sortit al carrer.

La preparació del tió va començar, com no podia ser de cap altra manera, buscant una soca ben grossa; la van trobar a la vinya de Can Cremanxel i va caldre una bona colla d’homes per arrossegar-la fins a la Plaça. Un cop allà, tot quedava en mans dels nens de fins a vuit anys que, carregats de bastons i a cop de cançó, van aconseguir “llaminadures, torrons i xampany”, segons s’explica en la revista Arada de gener del 1979.

A dia d’avui, el tió de la Plaça continua ben viu; les cues d’aquell 1978 es repeteixen any rere any... i que durin!

El Quinto

I si el migdia de Nadal és per al tió, la tarda, la dediquem al Quinto. El Casal s’omple del so de les boles remenades a la cargolera i de llargues tirallongues de números que són seguides amb expectació i il·lusió pels que estan a punt de guanyar i amb un sentiment de decepció pels qui troben que mai no surt el número que necessiten.

“Busca, busca”... diu algú des del fons de la sala. “Pela, pela”, contesten des de les taules de la dreta. I al final, tot acaba amb un sonor “Quinto!” acompanyat de la pluja de guixes especialment dedicada al guanyador.

El primer Quinto, a Castellbisbal, es va celebrar al desembre de 1992. La idea va sorgir del GTAC, un grup format per veïns, entitats i Ajuntament que, en aquella època, organitzava les activitats festives i culturals del poble. “Teníem ganes de fer coses noves i havíem sentit parlar del joc del Quinto que es feia a Terrassa; així que hi vàrem anar per veure com funcionava”, recorden. I, per no perdre-se’n, cap detall fins i tot van gravar-ho tot amb una casset.

Aquella primera edició del Quinto a Castellbisbal va superar totes les expectatives. El Casal es va omplir de gom a gom i entre els nervis dels organitzadors i la curiositats dels qui van anar-hi a jugar, es va poder sentir per primer cop, aquella frase que ens alerta que el joc està a punt per començar: “Orella! I va per tots...”.