"La iguala"

A Castellbisbal, per gaudir dels serveis del metge, calia pagar una quota que, popularment, s'anomenava "la iguala". Era un import que pagaven pràcticament totes les famílies de Castellbisbal i que permetia tant poder-se visitar a la consulta del metge com demanar-li que vingués a casa si el malalt no es podia desplaçar o en el cas de les masies que es trobaven lluny del nucli urbà.

A Castellbisbal, el mot de "la iguala" encara és viu i molt utilitzat entre els veïns del poble, però, d'on ve aquest mot?

La iguala era un contracte ben viu a partir de l’edat mitjana pel qual s’obtenien els serveis professionals d’un facultatiu (metge, apotecari, manescal, ferrer, barber, etc.) durant tot un any o un altre termini, a canvi d’una quantitat fixa anual, pagada en diners o en espècie. També se’n deia “conducta”. Font: http://dcbv.iecat.net

Avui en dia s’aplica especialment a un contracte privat que amplia, al seu consultori privat, les hores de consulta del facultatiu de la medicina pública.

Montserrat Palau

Consorci de Normalització Lingüística. Castellbisbal