Història i memòria de la Guerra Civil
Vuitanta anys després de l’esclat de la Guerra Civil, encara no se sap on són desenes de milers de persones que van ser víctimes de desaparició forçada tant durant la guerra com durant el franquisme. Amb la voluntat de fer un pas endavant per resoldre aquest deute històric, la Generalitat impulsa el Programa d’Identificació Genètica, un pla pioner a l’Estat espanyol que vol recuperar la dignitat de les víctimes i dels seus familiars.
Vicente Santolària va ser detingut durant la dictadura franquista sota l’acusació de pertànyer als maquis i va morir a les dependències policials de Tremp al desembre de 1948. La seva família el buscava des d’aleshores i no ha estat fins ara que n’ha pogut recuperar les restes, que han estat trobades a la fossa del cementiri de Tremp gràcies al Programa d’identificació Genètica que acaba de posar en marxa la Generalitat. És la setena vegada, i la primera des del 2008, que s’identifica una persona exhumada a Catalunya: en més de 41 anys de democràcia només s’han fet excavacions arqueològiques en 21 fosses de la guerra de les 373 que s’han localitzat en tot el territori català.
Actualment, Espanya és el primer país d’Europa i el segon del món, després de Cambodja, en nombre de fosses comunes amb persones desaparegudes. Les dades les ha fetes públiques l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, que calcula que són, com a mínim, 114.226 les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme no localitzades, moltes de les quals podrien estar enterrades en alguna de les 2.382 fosses comunes que hi ha a l’Estat espanyol.
Només a Catalunya, el cens que promou la Generalitat de familiars de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme ja té comptabilitzats uns 5.367 casos. Obtenir les mostres genètiques de tots els familiars inscrits en aquest cens i comparar-les amb els perfils d’ADN extrets de les restes òssies trobades en fosses és el principal objectiu del Programa d’Identificació Genètica que pretén, com ha passat amb el cas de Vicente Santolària, establir relacions de parentiu i determinar les identificacions personals per retornar les restes humanes als familiars respectius.
Fases del projecte
El programa consisteix, en primer lloc, en la creació d’una base de dades amb les mostres genètiques de les persones inscrites al cens de la Generalitat de familiars de desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. Aquestes mostres, que es faran de forma gratuïta, s’obtindran per la tècnica del frotis bucal, un procés indolor i ràpid, i es desaran a l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron.
Paral·lelament, se’n farà una altra base de dades que classificarà i ordenarà les mostres genètiques de les restes òssies exhumades a les fosses catalanes. En aquest cas, s’ha començat per les restes humanes dipositades al Memorial de les Camposines, a la Fatarella, i es continuarà per totes les altres exhumades arreu del territori català.
Finalment, s’encreuaran i es contrastaran les mostres genètiques d’ambdues bases de dades. Si hi ha coincidència, s’avisarà i posarà a la disposició del sol·licitant les restes del seu familiar perquè en decideixi el destí. En cas de no trobar-ne, la informació genètica s’emmagatzemarà en la base de dades per al seu futur creuament amb nous perfils genètics que s’aniran extraient de les restes humanes exhumades.
Què he de fer si soc familiar de persones desaparegudes?
Qualsevol familiar de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista pot accedir al Programa d’Identificació Genètica, en marxa des de finals de 2016. Només cal que tramiti el registre al cens de familiars desapareguts del Departament d’Exteriors de la Generalitat i gratuïtament li faran l’extracció de les mostres genètiques.
Desapareguts a Castellbisbal
El dia 25 de gener de 1939 les tropes nacionals van travessar el riu Llobregat per pujar cap al nucli antic de Castellbisbal, on van instal·lar-se abans de continuar cap a Rubí i Barcelona. La resistència que els soldats republicans van oposar a l’avenç franquista, que va ser infructuosa, sembla ser l’origen de les fosses comunes localitzades al cementiri de Castellbisbal.
Malgrat que fins ara no s’hi ha pogut fer cap excavació, és molt probable que al cementiri de Castellbisbal hi hagi dues fosses comunes de l’època de la Guerra Civil. Una de gran, on podrien estar enterrades més d’una desena de persones, i una de petita, amb tres cossos. No se’n sap la identitat de cap, més enllà del fet que són soldats i republicans. El lloc on es calcula que hi ha la fossa gran està marcat amb una creu de ferro, que en substitueix una d’anterior de fusta, molt malmesa.
Mapa de fosses comunes al Vallès Occidental
