La llegenda de Sant Vicenç, patró de Castellbisbal

Dimecres, 17 de febrer de 2016 a les 08:23

Diu la llegenda que Sant Vicenç va ser cruelment turmentat abans de morir, el 22 de gener de 304. Són moltes, i macabres, les versions sobre el seu martiri. Es diu que el van sotmetre al poltre per desconjuntar-li els membres, que va ser lligat a una creu en forma d’aspa i que el cremaren viu en unes graelles. Tot i patir aquest calvari, va seguir viu.

 

Sant Vicenç Màrtir va néixer a finals del segle III a Osca. Descendia d’una família consular i sa mare, segons alguns historiadors, era germana del màrtir Sant Llorenç. Va viure a Saragossa, on va estudiar la carrera eclesiàstica fins a convertir-se en diaca del bisbe Valeri.

 

Empresonat per la seva fe

L’any 303, durant la darrera i pot ser més cruel persecució contra la Iglesia, Vicenç va ser empresonat per ordre de Dacià, juntament amb el bisbe Valeri. Tots dos van ser portats a València, acusats de ser una amenaça per a les tradicions de l'Imperi Romà perquè, entre altres coses, rebutjaven les festivitats públiques, es negaven a practicar el culte imperial, no ocupaven càrrecs públics i eren obertament crítics amb les religions tradicionals. El bisbe Valeri va ser desterrat i Vicenç, que va defensar públicament la seva fe davant les acusacions del jutge, va ser cruelment turmentat, fins que va morir el 22 de gener de 304.

 

El martiri

Són moltes les versions del martiri de Sant Vicenç. Es diu que el van sotmetre al poltre, per desconjuntar-li els membres. També va ser lligat a una creu en forma d’aspa i més tard el cremaren viu en unes graelles. Com que malgrat aquests patiments, va continuar viu, el varen tancar en un calabós que tenia un llit ple de trossos trencats de ceràmica.

Explica la llegenda que quan Sant Vicenç finalment va morir, el seu cos va ser abandonat en un lloc solitari, per tal que les bèsties el devoraren. Però un corb negre ho va evitar. Per això, van decidir lligar les despulles del sant a una roda de molí, i llançar-les al mar. La pedra, però, en comptes d’enfonsar el cos del màrtir, el va portar, flotant, fins a la platja de Cullera, on va ser recollit per un grup de cristians que li va donar sepultura.

 

Devoció pel sant

Sant Vicenç ha estat un dels màrtirs més venerats a l’Europa cristiana. La narració més antiga del seu martiri és un poema escrit pel poeta Prudenci al seu Peristephanon, on es descriu el judici del sant i com Vicenç parlava per ell i per Valeri, que era quec.

Personatges com Sant Agustí, Sant Lleó el Gran i Sant Just d’Urgell, li han dedicat sermons i el seu patiment va ser recollit a les Actes del martiri de Sant Vicenç, diaca de Saragossa, sota Dioclecià.

 

Patró de Castellbisbal i molts altres indrets

Sant Vicenç és patró de Castellbisbal des de l’edat mitjana, i ho és també de moltes altres localitats. Es diu que el seu culte va començar a València, Osca i Saragossa, per la vinculació que el sant va tenir amb aquests llocs. La devoció pel sant ha arribat, però, a molts indrets, fins al punt que actualment és patró de Lisboa i de la ciutat italiana de Vicenza. També ho és de moltes localitats catalanes com ara Castellolí, Mollet del Vallès, Prats de Lluçanès, Sant Vicens de Castellet, Sant Vicenç de Montalt, Vinaters i Vilamalla.

Darrera actualització: 14.12.2018 | 10:55