L'apunt de l'Arxiu Municipal sobre els orígens de la Festa Major de Sant Vicenç

Dimecres, 17 de febrer de 2016 a les 08:20

Castellbisbal té en Sant Vicenç el seu patró des de l’edat mitjana. Sant Vicenç, diaca i màrtir hispanoromà del segle IV és un dels màrtirs més venerats al llarg del món cristià. Aquesta forta devoció provoca que a Catalunya i arreu hi hagi moltes parròquies amb l’advocació de Sant Vicenç d’Osca, i especialment a esglésies o capelles castrals com seria el cas de l’església de Castellbisbal vinculada a un castell.

 

La primera referència que fins ara s’ha localitzat de l’església parroquial de Sant Vicenç (ecclesia sancti Vicentii de Castro Episcopalis) és de 1167, en un document on es relacionen els drets que té l’església parroquial sobre el territori, no obstant aquesta data, l’església parroquial de Sant Vicenç possiblement ja existia el 1054, no en el lloc actual i no està clar si a l’emplaçament de l’actual ermita de Sant Vicenç. Amb la construcció de l’església i castell es va configurar un terme parroquial i castral que ha tingut continuïtat fins avui, per tant l’actual terme municipal i nom té el seu origen en l’alta edat mitjana: el terme municipal es correspon amb el parroquial i el nom: Sant Vicenç de Castellbisbal és el que tenia el terme i poble, consolidant-se ras i curt com Castellbisbal.

La festivitat del sant titular de l’església (22 de gener) era un moment de celebració, de festa gran o major, entre els parroquians, com ens testimonia la primera referència coneguda de la festa major, de 1574: “vint y dos de janer dia de Sant Vicens festa maior”. Així, des de l’edat mitjana fins a un moment indeterminat la festa major es va celebrar coincidint amb Sant Vicenç. En una data desconeguda es va començar a celebrar també una festa els dos dies següents a la Pasqua de Resurrecció, passant en teoria aquesta festa al dia 24 de juny a partir de 1894, i ja definitivament al 20 d’agost a partir de 1912. El canvi de dates no va ser sense contrapartida, i l’any 1894 quan el Bisbat de Barcelona va autoritzar moure la festa al 24 de juny, va demanar que al dia de Sant Vicenç es celebrés amb una celebració litúrgica solemne.

Així doncs, la Festa Major de Sant Vicenç s’ha consolidat com a la segona festa major caracteritzada per la missa solemne que poc a poc va ser completada amb actes populars com concerts, balls i partits de fútbol com ens testimonien els programes de mà de la festa major. A tot plegat se li va sumar durant el franquisme la celebració de la “liberación” de Castellbisbal entre el 23 i 25 de gener de 1939.

 

Isaac Álvarez, arxiver municipal

Darrera actualització: 14.12.2018 | 10:58