Parlem de com recollirem els residus

• Identificació: s'han de substituir tots els contenidors soterrats, incloent-hi la bústia, perquè estan obsolets. A més, cal incorporar-hi els nous tancaments. Els mecanismes queden més protegits.
• Operativa: recollida amb vehicle i dos operaris. Buidat manual (2–3 minuts per contenidor).
• Espai públic: ubicació fixa sobretot a voreres, amb poca flexibilitat per ampliar o reduir contenidors. Millor integració visual. Convivència de contenidors soterrats i de superfície en les bateries que no es poden adaptar.
• Inversions: substitució dels contenidors i de les plataformes de seguretat. A més, es podria requerir obra civil per ampliar àrees o l'adquisició de contenidors de superfície per completar-les.
• Implicacions econòmiques: aquest model implica uns costos de personal i consum de vehicles més elevats degut a la necessitat de més dedicació durant el servei. Els costos de manteniment i neteja també són més alts.
• Cost anual estimat del servei: 2.442.736 €
• Increment aproximat respecte al servei actual, que és de 1.580.622 €: Entre 50 i 55 %

• Identificació: contenidors nous amb tancament integrat, però amb estructura menys robusta.
• Operativa: recollida amb vehicle d’un sol operari. Buidat automatitzat (aproximadament, 1 minut per contenidor).
• Espai públic: més flexibilitat per canviar ubicacions i nombre de contenidors, tot i que en alguns casos s'hauran de modificar algunes ubicacions. Ocupació principalment a la calçada i menor integració visual.
• Inversions: retirada de les àrees de contenidors soterrats i clausura de les fosses subterrànies. Adquisició dels nous contenidors de superfície.
• Implicacions econòmiques: Aquest model implica menys costos de personal i consums de vehicles en tractar-se d'un sistema més automatitzat i més ràpid. La neteja i el mateniment és menys costosa, econòmicament i a nivell operatiu.
• Cost anual estimat del servei: 1.790.079 €
• Increment aproximat respecte al servei actual, que és de 1.58.662 €: Entre 10 i 15%

Perquè la legislació actual obliga els ajuntaments a millorar la recollida selectiva. Generem molts residus i encara reciclem poc. Segons els càlculs de l’Agència de Residus de Catalunya hem arribat a un 50% de la recollida selectiva, però les noves normatives ambientals europees i estatals estableixen objectius més ambiciosos, per sobre del 65% l’any 2035. A més, aquestes noves lleis obliguen que els metalls i plàstics es recullin de forma segregada d’altres fraccions de residus, fent inviable l’actual sistema de recollida i obligant a implantar la recollida separada de cinc fraccions. Canviar el sistema és clau per reduir l’impacte ambiental i complir la llei.

La Directiva europea 2018/851/CE que estableix l’obligatorietat d’arribar al 60% de reciclatge dels residus municipals l’any 2030 i al 65% el 2035. La llei espanyola 7/2022 de residus i sòls contaminants i la PREMET25 que dictaminen que cal implantar sistemes de recollida selectiva amb identificació que permetin la creació d’una taxa ajustada al grau d’aportació i participació.

Perquè aquest any 2026 acaba el contracte públic de la recollida de residus i s’ha de fer la nova licitació, que s’ha d’adaptar a les noves exigències ambientals que marca la legislació. A més, abans d’acabar el 2027 s’ha d’implantar la recollida separada dels metalls i plàstics a partir d’una cinquena fracció. Aquest canvi tindrà un impacte directe en el dia a dia de la ciutadania i abans de prendre decisions sobre el nou model de recollida de residus, l’Ajuntament vol informar, escoltar la població i explicar obertament els motius del canvi.

Les aportacions de la ciutadania s’analitzaran i es recolliran en un informe final. Aquest document formarà part del procés de presa de decisions municipals i servirà de base per definir o prioritzar el nou model de recollida de residus que s’implanti al municipi.

En cas que s’assoleixi un nivell de participació significatiu (per sobre del 8%) i que la diferència entre l’alternativa més votada i l’altra sigui igual o superior al 20%, el resultat del procés participatiu tindrà caràcter vinculant.

El model actual amb contenidors oberts i un abocament anonimitzat dels residus no permet assolir els objectius de reciclatge que marca la legislació ni millorar prou la separació en origen dels residus. Cal introduir mecanismes d’identificació de les persones usuàries per conèixer els hàbits de la població i poder aplicar en un futur una taxa de recollida i transport de residus més justa, en funció del grau d’aportació i participació.

El sistema de recollida de Residu Mínim funciona a Castellbisbal des de l’any 1997. Tot i això, actualment ja no és considerat un model vàlid de recollida selectiva per les administracions competents. Ni el Ministeri per a la Transició Ecològica ni l’Agència de Residus de Catalunya el reconeixen dins del règim d’excepcionalitat que preveu l’article 25.6 de la Llei 7/2022, de residus i sòls contaminats per a una economia circular.

A més, aquest sistema depèn de la Planta de Triatge de Residus de Molins de Rei, on actualment Castellbisbal hi porta la fracció inorgànica. L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) només garanteix el funcionament d’aquesta planta fins al 31 de desembre de 2027. A partir d’aquesta data, tots els municipis que utilitzen el model de Residu Mínim hauran de tenir implantat un nou sistema de recollida que permeti separar, de manera específica, els plàstics i els metalls de la fracció resta.

Per dur a terme el procés participatiu, l’Ajuntament ha encarregat un estudi de diagnosi i d’alternatives a l’empresa especialitzada EntornA3, que ja va elaborar l’any 2021 l’estudi del Pla Metropolità per a la Individualització de la Recollida (PLAMIR) a Castellbisbal. En una primera fase, l’estudi va analitzar tres possibles alternatives de sistema de recollida:

1. El manteniment del sistema actual, amb una majoria de contenidors soterrats;
2. La substitució dels contenidors soterrats per contenidors de superfície, i
3. Un sistema de recollida mixta amb porta a porta i contenidors tancats.

Un cop analitzades aquestes opcions, s’han seleccionat per al procés participatiu les dues alternatives que resulten més viables des del punt de vista econòmic i logístic, i que millor s’adapten a les característiques del municipi.

L’Ajuntament ha estudiat la possibilitat d’implantar el sistema porta a porta en una gran part del municipi. Tanmateix, després de l’anàlisi realitzada, aquesta opció s’ha descartat principalment pel seu elevat cost econòmic.

El cost anual estimat del sistema porta a porta seria de d’uns 3.166.723 euros gairebé el doble del cost actual del servei de recollida de residus. Aquesta diferència hauria comportat un increment significatiu de la taxa de residus, pràcticament duplicant l’actual.

Més enllà de l’impacte econòmic, el porta a porta també presenta dificultats importants per a la seva implantació generalitzada a tot el municipi, fet que n’ha desaconsellat l’aplicació.

El tancament amb identificació permet millorar la recollida selectiva i fer un seguiment de l’ús del servei. Això ajuda a separar millor els residus i a avançar cap a un sistema més just i eficient, on qui participa correctament no surti perjudicat, tal com estableix la normativa.

Perquè fomenta un ús més responsable dels contenidors, redueix els impropis i millora la qualitat dels residus recollits. L’experiència d’altres municipis demostra que aquest sistema incrementa els nivells de recollida selectiva.

Amb una targeta identificativa, un clauer o mitjançant una aplicació mòbil gratuïta. Aquests mètodes activen el sistema d'obertura del contenidor quan s'acosten al sensor electrònic.

Sí. Les obertures dels contenidors tancats amb identificació d’usuari funcionaran les 24 hores dels dies previstos. Els contenidors que no disposen de tancament amb identificació, i es poden fer servir totes les vegades que sigui necessari sense necessitat d’utilitzar la targeta, clauer o app.

Sí. Tots els usuaris poden fer servir qualsevol dels contenidors disposats a la via pública. No hi ha cap tipus de restricció per zona. Els tancaments electrònics instal·lats als contenidors estan vinculats a un programari informàtic que recull les dades de forma centralitzada.

Els contenidors actuals, inclosa la bústia, es troben en molt mal estat i cal renovar-los. Després de més de deu anys d’ús continuat, han arribat al final de la seva vida útil. A més, la plataforma interior també s’ha de substituir per un sistema més eficient i segur, que permeti resoldre els problemes de seguretat i accessibilitat actuals.

Els nous contenidors s’instal·laran un cop es defineixi i s’aprovi el nou model de recollida, després de finalitzar el procés participatiu i d’adjudicar la nova licitació del servei.

El calendari d’implantació es comunicarà amb antelació a la ciutadania i anirà acompanyat d’una campanya informativa específica, adreçada tant a la població com al sector comercial i de serveis.

Fins al 24 d’abril, a l’OAC de l’Ajuntament, a Can Margarit I a l’Illa Esportiva, durant els seus horaris d’obertura.

També es pot votar a les sessions informatives dels dies 16 i 21 d'abril, que es faran a les 19.00 hores, a la sala de plens de l'Ajuntament i als punts de votació itinerants:

• Punt Verd: del 13 al 23 d’abril, en horari d’obertura.
• Mercat setmanal: 13 i 20 d’abril, de 10.00 a 13.00 h
• OAC Can Santeugini: 14 i 21 d’abril, de 9.00 a 12.00 h
• Casal de la Gent Gran: 14 i 21 d’abril, de 16.00 a 19.00 h
• L’Illa Esportiva: 15 i 22 d’abril, de 9.00 a 12.00 h i de 17.00 a 20.00 h
• Fira de Sant Jordi: 23 d’abril, de 10.00 a 20.00 h.

No. Només es pot votar una vegada, ja sigui a través del formulari web o bé emplenant l’enquesta en paper i dipositant-la als punts de recollida habilitats.

Poden participar en la votació totes les persones majors de 16 anys, i només es permet un vot per DNI. En cas que un mateix DNI emeti més d’un vot, si totes les votacions tenen el mateix sentit, es comptabilitzaran com un sol vot. Si, en canvi, els vots són diferents, es consideraran nuls i no es tindran en compte.

Sí. Les persones que no estan empadronades a Castellbisbal també poden participar en la votació. Hi ha veïns i veïnes d’altres municipis que hi treballen, hi estudien o hi desenvolupen activitats de manera habitual, i la seva opinió també es té en compte.

El cost del servei de recollida l’assumeix la ciutadania, d’acord amb el que estableixen la Directiva Europea 2018/851 i la Llei estatal 7/2022, ambdues d’obligat compliment. La normativa vigent determina que els generadors de residus han d’abonar una taxa que cobreixi el 100 % dels costos de la gestió dels residus municipals.