De festa, des de l'edat mitjana

Però... per què és Sant Vicenç el patró de Castellbisbal i no cap altre? La resposta no és fàcil, per no dir que és impossible de saber del cert. El que sí podem assegurar és que, com assenyalen molts historiadors de l'edat mitjana, la devoció del món cristià per Sant Vicenç, diaca i màrtir hispanoromà del segle IV, va ser molt popular a Catalunya, especialment a esglésies o capelles vinculades a un castell, com és el cas de Castellbisbal.

Casualitat o no, Sant Vicenç és, a més, molt venerat pels vinyaters. De fet, en la iconografia, aquest sant apareix amb els ornaments de diaca, la palma del martiri i uns raïms. Fins i tot en algunes representacions es mostra amb un falçó de veremar.

De l’hivern, a l’estiu

La primera referència coneguda a la Festa Major d’hivern la trobem en un llibre de baptismes del 1574. Segons els documents conservats a l’Arxiu Parroquial, com a mínim des d’aquesta data i fins al 1894, la festa gran de Castellbisbal es feia coincidir amb el 22 de gener, festivitat de Sant Vicenç.

Com escriu Albert Ruiz i Elies al seu llibre Anècdotes, festes i tradicions del segle XIX, no es pot precisar quan, amb exactitud, es va començar a celebrar també una festa el segon i tercer dia de Pasqua de Resurrecció: “Cap als anys 1890 o un xic més tard, uns quants veïns varen creure que la data no era prou encertada. En van parlar amb el rector, mossèn Joan Albareda; ho feren també amb els membres de l’Ajuntament i es creà una comissió de veïns clarament partidaris de celebrar-la el dia de la Nativitat de Sant Joan Baptista, el 24 de juny, dia –per altra part– del sant d’alguns d’ells”.

Aquest trasllat de la festa a l’estiu es va formalitzar el 1894 a canvi, segons va demanar el Bisbat de Barcelona, que el dia de Sant Vicenç es fes una celebració litúrgica solemne.
Però la Festa Major el 24 de juny va durar poc temps perquè al 1912, amb motiu de l’arribada de l’aigua i la llum a Castellbisbal, es va decidir passar la celebració al 20 d’agost.

La Liberación

Malgrat que la festa gran es va traslladar de l’hivern a l’estiu, cada 22 de gener, com es va acordar, es feia la missa en honor a Sant Vicenç i activitats populars paral·leles. Així va ser fins al 1939, quan entre el 23 i el 25 de gener les tropes nacionals van entrar al poble. De fet, entre el fons històric de l’Arxiu Municipal hi ha documents que testimonien que durant el franquisme es va aprofitar la festivitat de Sant Vicenç per celebrar la Fiesta de la Liberación.

La Festa, avui

Amb l’arribada de la democràcia, la Festa Major d’hivern en honor a Sant Vicenç va assolir el seu caràcter autènticament popular, gràcies a la col·laboració de les entitats del municipi. Actualment, es celebren uns cinc dies d’actes i activitats adreçades a petits i grans que ens permeten gaudir plegats de jocs, música, ball... En definitiva, entreteniment i diversió.